A finals del 2025 el món de l’entreteniment va quedar sorprès per una creació inesperada: Tilly Norwood, un personatge generat completament per intel·ligència artificial i presentat com a actriu. L’anunci, fet per Xicoia (la divisió d’IA de Particle6), va encendre un debat sobre l’autenticitat, el treball, l’ètica i el futur de la interpretació (Washington Post).
Orígens i ambicions
Tilly Norwood es va presentar públicament el setembre de 2025 al Zurich Summit durant el Festival de Cinema de Zuric, on la fundadora de Xicoia, Eline Van der Velden, la va descriure com una "estrella digital hiperreal" (Washington Post). Van der Velden fins i tot la va comparar amb Natalie Portman o Scarlett Johansson. Un dels seus primers projectes va ser un curtmetratge titulat AI Commissioner, produït amb múltiples eines d’IA i escrit en part per ChatGPT, que va acumular 200.000 visualitzacions en dos mesos (Washington Post).
Malgrat no ser humana, Norwood té una identitat digital completa. Té un compte d’Instagram amb desenes de milers de seguidors, i les seves publicacions la mostren fent activitats quotidianes: prenent cafè, posant en catifes vermelles o fent proves de càmera. Van der Velden afirma que utilitzar Tilly en produccions podria reduir els costos fins a un 90 per cent (Washington Post).
Reacció de Hollywood
La resposta de la comunitat d’actors va ser ràpida i crítica. El sindicat SAG-AFTRA va emetre un comunicat condemnant els intèrprets sintètics, argumentant que “la creativitat és, i ha de continuar sent, centrada en l’ésser humà” i advertint que l’existència de Tilly posa en risc el valor de l’art humà (EW). A més, van emfatitzar que Norwood no és una actriu sinó un programa entrenat amb la feina d'intèrprets reals; sense permís ni compensació.
Diverses figures destacades també es van pronunciar. Emily Blunt va qualificar la situació de “realment aterridora” i va instar les agències a negar-se a representar personatges d’IA (The Guardian). Whoopi Goldberg va qüestionar la justícia de competir contra una construcció “generada amb 5.000 actors més”(Washington Post). Mara Wilson va preguntar per què no es contractava cap de les dones les característiques de les quals podrien haver estat utilitzades per entrenar a Tilly (Washington Post). Natasha Lyonne va instar a boicotejar les agències que signessin amb actors d’IA. L’agència Gersh va anunciar públicament que no representaria Norwood (Washington Post).
La crítica també es va centrar en l’estètica i la qualitat interpretativa. The Guardian va descriure el debut de Norwood com tècnicament impressionant però emocionalment buit, destacant que la seva boca a vegades “es difuminava en un bloc blanc” (The Guardian).
Defensa artística i enfocament tecnològic
Van der Velden va defensar Tilly com una nova forma d’objecte creatiu i no com un substitut dels actors humans. Argumenta que els personatges d’IA s’han d’avaluar en el seu propi gènere, com l’animació o els efectes CGI, i que moltes crítiques provenen de la por a la disrupció. A les xarxes socials va escriure que Norwood “no és un substitut d’un ésser humà, sinó una obra creativa, una peça d’art” (Washington Post).
Xicoia veu a Tilly com l’inici d’un univers més ampli de personatges digitals en cinema, televisió i videojocs (Washington Post).
Ètica, treball i identitat
El cas de Tilly Norwood planteja preguntes urgents sobre autoria i drets laborals. Què passarà amb els actors humans si els intèrprets sintètics es legitimen? Molts denuncien que les dades d’entrenament d’aquestes IA provenen d’actuacions reals sense compensació als seus creadors (The Guardian).
També sorgeix el problema de l’autenticitat. L’actuació s’ha basat sempre en l’experiència viscuda i la vulnerabilitat humana. La IA, per avançada que sigui, no pot patir, estimar ni recordar. Alguns temen que un excés d’intèrprets artificials erosionin la capacitat del cinema per commoure (Washington Post).
També hi ha una tensió filosòfica: a l'audiència li importa si un actor és "real" si la il·lusió és convincent? Van der Velden argumenta que a molts no els importa, afirmant que els espectadors se centren més en la història que en la persona de carn i ossos que hi ha al darrere. (Washington Post). No obstant això, altres argumenten que l'art del cinema es basa en la humanitat compartida entre l'intèrpret i l'espectador, i que eliminar l'intermediari humà corre el risc de buidar el mitjà (o soscavar l'essència del mitjà).
On anem a partir d'aquí?
Fins ara, Tilly Norwood continua sent controvertida en lloc de convencional. S'informa que algunes agències estan en converses per representar-la. (Washington Post). Però molts actors i organismes de la indústria han assenyalat que es resistiran a tals enfocaments, i que l'aplicació de les proteccions contra la IA serà crucial en les pròximes negociacions contractuals.
L'experiment de Tilly Norwood podria arribar a considerar-se com un cas de prova, un punt àlgid (o focus de tensió) en el xoc entre la nova tecnologia i les arts tradicionals. Que es converteixi en una nota a peu de pàgina o en un punt d'inflexió dependrà de com responguin la indústria, els sindicats, els reguladors i el públic.