En els darrers mesos, han circulat prediccions alarmants sobre la intel·ligència artificial i la seva suposada capacitat per eliminar grans sectors d’ocupació. Els CEOs tecnològics adverteixen sobre acomiadaments massius, futurs distòpics on els humans són prescindibles i transformacions dràstiques en el lloc de treball. Però un nou estudi del Budget Lab de Yale, en col·laboració amb el Brookings Institution, ofereix un contraargument més mesurat: als EUA, la IA generativa no sembla haver provocat una pèrdua generalitzada de llocs de treball des del debut de ChatGPT a finals de 2022 (de fet, el seu efecte no és notablement més gran que en onades anteriors de canvi tecnològic) (Financial Times).
Què va trobar l’estudi
La recerca va analitzar les dades oficials del mercat laboral nord-americà juntament amb mesures de l’exposició de les indústries a l’ús de la IA. Les principals conclusions:
- No hi va haver una correlació clara entre l’alta exposició a la IA generativa i pèrdues desproporcionades de llocs de treball en els sectors.
- L’atur dels graduats ha augmentat, per exemple, els titulats de 20 a 24 anys van assolir un 9,3% d’atur a l’agost de 2025, però aquest augment no sembla ser atribuïble només a la IA (Financial Times).
- En essència, l’estudi sosté que la IA fins ara està remodelant les tasques i els rols laborals, en lloc de desmuntar categories àmplies d’ocupació.
- Els autors adverteixen que l’impacte complet de la IA al mercat laboral segueix sent incert i està en evolució.
Com va dir Molly Kinder de Brookings: “Malgrat la rapidesa amb què ha avançat la tecnologia de IA, el mercat laboral durant els darrers tres anys ha estat una història de continuïtat més que de canvi” (Financial Times).
Això contrasta amb la narrativa impulsada per alguns líders empresarials que preveuen una disrupció massiva. Per exemple, el CEO d’Amazon ha advertit públicament que la IA significarà menys llocs de treball “corporatius” (Financial Times). Altres, com el CEO d’Anthropic, han suggerit que podrien desaparèixer rols d’inici en àrees com el dret i la consultoria. Tot i això, les dades empíriques no recolzen clarament aquestes projeccions extremes (Financial Times).
Per què podrien sonar les alarmes
Pot semblar contradictori: la IA és poderosa, avança ràpidament, però encara no està eliminant llocs de treball de manera massiva. Aquí algunes possibles explicacions:
-
Impacte retardat
Les disrupcions tecnològiques sovint triguen anys, de vegades dècades, a propagar-se completament a l’economia. Internet, els ordinadors i les onades anteriors d’automatització no van desplaçar sectors sencers de la nit al dia. -
Substitució de tasques en lloc d’ocupacions
En lloc d’eliminar llocs de treball completament, la IA probablement automatitza tasques específiques dins dels rols, permetent que els treballadors es dirigeixin cap a tasques més complexes i no automatitzables. Aquesta combinació de substitució i augment és una dinàmica clau en l’evolució tecnològica (vegeu recerca acadèmica relacionada: Eloundou et al., arXiv). -
Hype, senyalització i pressió
Els executius s’enfronten a pressió per adoptar la IA per mostrar innovació, reduir costos o semblar orientats al futur. De vegades els acomiadaments o reestructuracions s’enmarquen com a “disrupció de IA” quan podrien existir altres pressions econòmiques. -
Varietat entre indústries, rols i demografia
Alguns sectors i tipus de feina (especialment tasques repetitives i ben definides) són més vulnerables, mentre que altres són més resilients. Els treballadors més joves i amb menys experiència poden sentir més pressió, cosa que potencialment amplifica desigualtats.
Què passarà a continuació
L’estudi de Yale / Brookings no descarta la potencial disrupció de la IA, simplement afirma que la transformació encara no es manifesta en pèrdues d’ocupació generalitzades. Els autors preveuen monitoritzar les dades mensualment a mesura que s’aprofundeixi l’adopció de IA (Financial Times).
Dit això, hi ha diverses àrees que caldrà vigilar:
-
Rols d’inici i junior
Si les empreses veuen la IA com una manera de reduir costos, podrien contractar menys personal junior, cosa que podria afectar els canals de talent i dificultar la renovació organitzativa a llarg termini (Financial Times). -
Canvis en la prima de competències
A mesura que la IA s’encarrega de tasques rutinàries, la demanda podria augmentar per a competències cognitives, creatives i relacionals, ampliant potencialment la bretxa salarial. -
Efectes asimètrics segons el sector
Alguns camps (per exemple, dret, comptabilitat, creació de continguts) ja han mostrat signes inicials de disrupció, mentre que altres podrien romandre relativament protegits. -
Política, regulació i xarxes de seguretat social
L’impacte social de la IA dependrà en part de com reaccionin els governs: programes de reciclatge professional, suport a la renda o regulació del desplegament de IA.
Una visió equilibrada: ni utòpica ni apocalíptica
Pot ser temptador oscil·lar entre extrems, ja sigui proclamant la IA com a salvadora de la humanitat o com a màquina de desastre. Però l’evidència fins ara suggereix una realitat més moderada. La IA no és (encara) un destructor de llocs de treball en conjunt; més aviat, comença a modificar els límits de com es realitza la feina.
Per als treballadors, l’adaptabilitat i l’aprenentatge continu seran més importants que mai. Per a les organitzacions, el repte és integrar la IA de manera responsable i sostenible, aprofitant-ne el potencial i mitigant la disrupció. I per als responsables polítics, l’imperatiu és clar: mantenir-se vigilants, monitoritzar les tendències i preparar suports per a les transicions en un ecosistema laboral en constant evolució.