Skip to Content

El Full de Ruta de Seguretat amb IA de Singapur: Una Solució per a la Crisi de Robatoris a Barcelona

Contribucions de Singapur a la Seguretat i la IA


Singapur ha estat constantment classificat com un dels països més segurs d'Àsia, sovint encapçalant índexs com el Global Peace Index o les classificacions de seguretat de Numbeo, a causa de les seves baixes taxes de criminalitat, una aplicació de la llei eficient i l'ús proactiu de la tecnologia. 

L'Agència Tecnològica del Govern de Singapur ha destacat com la IA té un paper fonamental en el manteniment d'aquest estatus millorant la seguretat pública mitjançant la vigilància avançada, l'anàlisi predictiva i aplicacions de seguretat. Les implementacions clau inclouen:

  • Vigilància i vigilància policial predictiva: Singapur aprofita les càmeres i els algorismes impulsats per IA per a la monitorització en temps real i la predicció de possibles activitats criminals. Per exemple, els sistemes analitzen patrons en espais públics per predir i prevenir incidents abans que es produeixin, integrant-se amb les operacions policials per a una resposta ràpida. Això ha estat fonamental en la seguretat fronterera i en àrees urbanes, on la IA processa grans quantitats de dades de CCTV i sensors per detectar anomalies com comportaments sospitosos. 

  • Aplicacions per a la Seguretat Fronterera i Nacional: Les eines impulsades per IA gestionen la percepció (per exemple, reconeixement facial), el processament (per exemple, avaluació d'amenaces) i la resposta en la immigració i la seguretat interna. El Home Team (agències de seguretat de Singapur) utilitza la IA per automatitzar els controls a les fronteres, reduint l'error humà i accelerant la detecció d'amenaces. Els avenços recents inclouen la IA d'agents per a serveis públics, que podria estendre's a la seguretat automatitzant alertes i l'assignació de recursos.
     
  • Suport a l'Ecosistema d'IA més Ampli: El compromís de Singapur amb la governança ètica de la IA garanteix que aquestes tecnologies s'implementin de manera responsable, amb marcs com el Model AI Governance Framework en guien l'ús segur. Aquest enfocament holístic, que combina la tecnologia amb lleis estrictes i educació pública, ha ajudat a mantenir baixos els delictes violents i mínims els furts, cosa que contribueix a les seves principals classificacions de seguretat.

Aquests esforços demostren com la IA s'integra amb la supervisió humana per crear un model de "Nació Intel·ligent", reduint el crim de manera proactiva en lloc de reactiva.


Mapa de calor d'Europa que mostra les taxes de robatoris per regió (Font: Eurostat, 2002)

Contrast: La Reputació de Barcelona per les Altes Taxes de Robatori


En marcat contrast, Barcelona ha estat durant molt de temps coneguda per tenir una de les taxes de robatori més altes d'Europa, particularment per a delictes menors com el robatori amb “carterista” i el “tir de bossa”, que s'adrecen a turistes al centre de la ciutat. 

Tot i que les estadístiques recents mostren alguna millora, la percepció i les dades encara la destaquen com un punt crític. Estadístiques actuals:

Estadístiques actuals: 

  • A partir de 2025, l'índex de criminalitat de Barcelona en plataformes com Numbeo se situa al voltant de 50-60 (moderat a alt), amb grans preocupacions pel robatori de propietat (per exemple, una puntuació de preocupació de 48.78 per a robatoris a la llar i 55.49 per a atracaments).
  • Catalunya, incloent-hi Barcelona, ocupa el primer lloc a Espanya en robatoris, amb la majoria dels incidents provinents del robatori urbà. Les comparacions a escala europea situen Barcelona entre les principals ciutats quant a taxes de robatori, sovint superant llocs com París o Roma en incidents de carteristes.

  • Tendències i Descensos: Les notes positives inclouen un descens en els robatoris als nivells més baixos després de la COVID, amb una caiguda del 8.8% en el crim total reportat el 2024-2025 i els robatoris baixant un 6.3%.

    No obstant això, les zones turístiques com la Rambla i el Barri Gòtic continuen sent vulnerables, amb crims violents rars, però amb furts menors que contribueixen a una taxa de criminalitat d'aproximadament 44-50 per cada 100,000 habitants en zones clau. 

  • Regions com Eivissa i la Costa Brava (a prop de Barcelona) estan assenyalades com a més arriscades, amb taxes generals de fins a 5,073 per cada 100,000 habitants.

Aquesta reputació es deriva dels grans volums de turistes, les disparitats econòmiques i els grups organitzats que exploten les zones concorregudes, cosa que fa que el perfil de seguretat de Barcelona es quedi enrere respecte al model tecnològic de Singapur.


Fotografia de tren de TMB

L'Ús del Transport Públic pels Lladres al Centre de Barcelona


Un aspecte significatiu del problema de robatori a Barcelona és com operen els lladres dins del sistema de transport públic, particularment al metro (TMB) i els autobusos, que serveixen tant com a "camps de caça" com a vies d'escapament. Segons dades publicades pels Mossos d'Esquadra, la majoria dels lladres al centre de la ciutat tracten el robatori com una "feina diària", viatjant sense pagar bitllet:

  • Tàctiques d'Evasió de Tarifes: Els lladres sovint salten els torniquets, s'enganxen als passatgers que paguen o utilitzen distraccions per sortejar les barreres sense bitllet, cosa que els permet entrar al centre de la ciutat al matí i sortir al final del dia. Això es veu facilitat per les estacions atapeïdes on l'aplicació de la llei és inconsistent i les taxes d'evasió són altes (s'estima que és del 5-10% en tot el sistema, però més alta a les línies amb gran afluència de turistes com l'L1 i l'L3).
     
  • Patrons Operatius: Els carteristes s'adrecen a les línies de metro que connecten els suburbis amb el centre (per exemple, des de Badalona o l'Hospitalet), camuflant-se durant les hores punta. "Treballen" en àrees com les estacions de la Sagrada Família o la Barceloneta, i després surten per rutes no pagades. Els incidents augmenten a les parades, on els lladres entren i surten dels trens ràpidament, i el transport públic representa una gran part dels més de 100,000 casos anuals de robatoris amb carterista. Els grups organitzats, sovint de fora de la ciutat, utilitzen aquest mètode per minimitzar costos i riscos, tractant-lo com un "trajecte" de baixa dificultat.

Aquest comportament exacerba el problema, ja que l'accés no pagat permet als reincidents operar lliurement, contribuint a l'estatus de la ciutat com a punt crític de robatoris.


Com es Podria Utilitzar la IA per Abordar el Robatori a Barcelona


Inspirant-se en els èxits de Singapur, la indústria tecnològica de Barcelona podria desenvolupar solucions a mida per abordar el robatori, centrant-se en l'evasió de tarifes del transport públic i els delictes relacionats. 

La IA ofereix eines escalables i basades en dades per detectar, prevenir i dissuadir, cosa que podria reduir els incidents en un 20-50% segons projectes pilot globals. 

Aquí hi ha aplicacions pràctiques:

  • Detecció d'Evasions de Tarifes Impulsada per IA: Desplegar visió per computador i IA conductual a les portes i andanes del metro per monitorar en temps real. Sistemes com l'anàlisi de vídeo poden assenyalar els que s'enganxen a altres, salten les barreres o tenen patrons sospitosos (per exemple, rondant a prop de les sortides), alertant els inspectors a través d'aplicacions mòbils.

    La integració de sensors IoT i aprenentatge per reforç podria predir els punts crítics d'evasió, de forma similar a les proves d'IA del metro de Nova York.

  • Vigilància Policial Predictiva per a Punts Crítics de Robatori: Utilitzar algorismes d'IA per analitzar dades de transport (per exemple, enregistraments de CCTV, patrons de passatgers) juntament amb informes de delictes per pronosticar els riscos de robatori al centre de la ciutat. Això podria permetre el desplegament de patrulles específiques o alertes automatitzades, imitant els models predictius
    de Singapur. Per als "trajectes" dels lladres, la IA podria rastrejar patrons repetitius a través de reconeixement facial anonimitzat o anàlisi de la marxa, assenyalant els delinqüents coneguts sense envair la privadesa.

  • Sistemes Integrats de Protecció d'Ingressos i Seguretat: Eines com la IA de FAIRTIQper a l'aplicació de la llei de venda de bitllets podrien combinar la recaptació de tarifes amb la prevenció de robatoris, utilitzant l'aprenentatge automàtic per detectar fraus i vincular-los a comportaments criminals. A Barcelona, això podria implicar càmeres intel·ligents en autobusos/trens que identifiquin distraccions o intents de robatori amb carterista, reduint l'evasió que permet als lladres.

  • Implementació Ètica i Centrada en la Privacitat: Per alinear-se amb les regulacions de la UE, s'ha d'emfatitzar la IA que preservi la privacitat (per exemple, computació a la vora per processar dades localment). 

Empreses com Clevacat podrien pilotar aquests projectes en col·laboració amb TMB, començant a petita escala en estacions d'alt risc, per demostrar el ROI a través de la reducció de pèrdues (l'evasió de tarifes costa milions anualment) i un turisme més segur.​

En adaptar les estratègies d'IA de Singapur a nivell local, Barcelona podria transformar els seus desafiaments de robatori en un aparador per a la innovació europea, amb empreses locals de desenvolupament d'IA liderant la iniciativa.


Dominant l'imprevisible: com el desenvolupament d'IA està transformant la gestió d'incendis forestals a Catalunya i més enllà